PAINTING & COMIC

*This article was originally written in Catalan, use a translator to read it in your language

Algunes divagacions al voltant de la pintura

Als meus 74 anys encara em sento dominat –quan m’enfronto a les meves pintures- per la frustrant sensació de no haver sabut, o pogut assolir la fita (generalment un punt indefinida) autoimposada de bon començament. Per altra banda, estic gairebé convençut que aquesta permanent insatisfacció, ha estat i continua sent la principal força motriu que, -com si fos la primera vegada- m’impulsa cada matí a posar-me davant del cavallet, amb l’esperança, tanmateix una mica irracional, de superar les meves limitacions i aprendre... aprendre qué?.
Per descomptat no pas més de l’ofici o la técnica, que, a aquestes alçades tinc – em sembla- bastant assumits, sinò quelcom més complicat: aquella vaguetat que els pintors anomenem “concepte” i és tan difícil d’explicar.

Per seguir llegint prem sobre l'enllaç

© Longaron Museum. Aut. Jordi Longaron, 2008 

*This article was originally written in Catalan, use a translator to read it in your language

Irvin Hasen

Es segur que al nostre país el nom d’lrvin Hasen no digués res a ningú, si exceptuem -potser- algun entès en el món del còmic, especialment en els "cartoons" americans, car Irvin Hasen dibuixava una tira de premsa pel Chicago Tribune-New York News Syndicate, que, sense haver assolit l'espectacular èxit del “Dick Tracy" de Chester Gould o els "Peanuts" de Schulz, gaudia de bona acceptació; EL personatge dibuixat per Hasen era "Dondi", un entranyable infant d'ulls grossos, les peripècies del qual, il·lustrades en un estil caricaturesc "light", volgudament tendre, que per teló de fons tenien la clàssica ciutat americana, ni massa petita ni massa gran, que havíem vist edulcoradament reflectida en anys quaranta, fabricades als estudis de Hollywood.

Per seguir llegint prem sobre l'enllaç

© Longaron Museum. Aut. Jordi Longaron, 2013

 

*This article was originally written in Catalan, use a translator to read it in your language

CRÒNICA DE CINC DIES

JIM LAWRENCE va ser el creador literari i guionista de "FRIDAY FOSTER", la tira de premsa i pàgines dominicals que, durant quatre anys i mig, vaig dibuixar pel CHICAGO TRIBUNE-NEW YORK NEWS SYNDICATE.
JIM LAWRENCE era un nord-americà honest, bon pare de família, gran treballador i el que és més important: trencava tots els equivocats tòpics que la majoria d'europeus mal informats, s'han anat muntant sobre la gent d'aquell gran país. Haver-lo conegut va ser un privilegi i -vistos des de la distancia- també ho ven ser els anys que, especialment per la feina, vàrem mantenir un continuat contacte epistolar i telefònic.
JIM LAWRENCE va estar a l'origen d'una feina que em donà algunes, poques satisfaccions, molts maldecaps i em portà a fer el viatge més llarg i ràpid que hagi emprés mai. El que segueix, vol ser una narració, forçosament resumida, dels cinc dies que durà la petita aventura.

Per seguir llegint prem sobre l'enllaç

 © Longaron Museum. Aut. Jordi Longaron, 2012 

*This article was originally written in Catalan, use a translator to read it in your language

Memòries d'un aprenent a ninotaire

Em dic Jordi Longaron i Llopart. Vaig néixer el 29 de desembre del 1933 al número 5, 2º 2ª del carrer de l’Arc de Sant Ramon del Call de Barcelona. Sóc, per tant, de la generació dels infants que visqueren la guerra i la immediata postguerra. Puc fàcilment imaginar, doncs, que les meves primeres vivències foren més o menys semblants -dins dels naturals particularismes- a les de qualsevol altre vailet nascut a la llar d’una familia treballadora de classe mitja tirant a baixa. Les incidències d’aquells anys, serien, en tot cas, una altra història que tindria poc a veure amb el propòsit d’aquest escrit, que és el d’explicar uns quants records relacionats amb els primers anys d’aprenentatge d’una professió molt particular. 

Per seguir llegint prem sobre l'enllaç

Correcció d'estil: Glòria Sarret

© Longaron Museum. Aut. Jordi Longaron, 2008 

*This article was originally written in Spanish, use a translator to read it in your language

El enigma Longaron

La historia del dibujante barcelonés encerrado todo el día en su casa de Horta que dio forma en1969 a la primera heroína negra del cómic americano.

Una mañana de octubre de 1969, Jordi Longaron se subió a un SE210 Caravelle en el aeropuerto de El Prat con destino a Londres. Fue el principio de un viaje de cinco días que le llevó a Nueva York. Allí conoció al guionista Jim Lawrence, que le había encargado dibujar un nuevo personaje. Un día después, el barcelonés visitó Harlem. Quería familiarizarse con el escenario de la historia e hizo un montón de fotos. Pero, por consejo policial –eran tiempos duros para el barrio–, no bajó en ningún momento del taxi. De regreso a Barcelona, se encerró en su casa del barrio de Horta y empezó a trabajar en la que iba a ser la primera heroína negra del cómic americano, Friday Foster.

Para seguir leyendo clica sobre el enlace

 © La Vanguardia. Aut. Ramon Aymerich April 11th, 2021 

 

SHARE ON YOUR SOCIAL NETWORKS